L’ osteopatia

L’ osteopatia considera que existeixen nombrosos factors que comprometen la capacitat natural de l’organisme humà a resistir i combatre les influències nocives de l’entorn i a compensar els seus efectes, afectant d’aquesta manera la seva tendència natural al restabliment de la salut. Entre aquests factors de riscs podem evocar, els més importants: les pertorbacions locals funcionals i disfuncions que afecten els sistemes fascio-esquelètic, visceral i cranio-sacral.

L’osteopatia es concentra en restaurar i desenvolupar tots els recursos que constitueixen la capacitat de resistència i de recuperació, tractant no només una patologia, sinó també un pacient en el seu conjunt, és a dir, de manera holística, combinant les seves necessitats  amb una pràctica de manipulació manual de diagnòstic i de tractament de les pertorbacions funcionals locals o disfuncions citades prèviament.

L’osteòpata es concentra en la unitat del cos, la relació entre suestructura i la funció, tant en la salut com en la malaltia, i la tendència natural de l’organisme a mantenir i recobrar l’equilibri a través dels seus propis mecanismes de regulació i de cura, la homeostasi.

La terapia osteopatica és un conjunt de tècniques de manipulació que determinen i tracten les restriccions de mobilitat que poden afectar a les estructures del cos humà. Qualsevol pèrdua de mobilitat de les articulacions, musculatura, lligaments o vísceres poden provocar un desequilibri de la homeòstasi. L’osteopatia es basa en aquesta capacitat de l’organisme per a autoequilibrarse i en un gran coneixement de l’anatomia humana.

L’osteopatia es basa en tres conceptes originals:

• La mà, un estri d’anàlisi i tractament
• La visió de l’individu en la seva globalitat
• El principi de l’equilibri tissular.

La seva aplicació requereix competències molt específiques, un ampli coneixement del funcionament del cos humà i de les interaccions de cada un dels seus sistemes.

Prevé i tracta trastorns físics i nerviosos, funcionals i psíquics. Ajuda a cada un a gestionar de manera responsable i autònoma el seu “capital salut” per a un benestar quotidià.

Reconèixer l’origen dels símptomes a través del diagnòstic osteopàtic específic:

A partir d’un exhaustiu qüestionari i un estudi detallat dels exàmens radiològics i biològics de l’usuari, l’osteòpata determinarà les indicacions i contraindicacions de la seva teràpia.

A través de tests de palpació específics, l’osteòpata explora el cos a la cerca d’aquelles zones de restriccions susceptibles d’alterar l’estat de salut. Les seves mans van a cercar, trobar i reharmonitzar el conjunt de les estructures amb la finalitat de restablir la mobilitat.

Osteopatia a totes les edats de la vida:

L’osteòpata selecciona en el seu ventall de tècniques aquella que millor s’adapti i sigui més còmode per a cada un dels casos, en funció de l’edat, la morfologia i la zona afectada. És capaç, doncs, de tractar a un recent nascut, un infant o un adult fins a tercera edat.

Un tractament de peus a cap:

L’osteopatia és apropiada per a tots els grans sistemes del cos:

• El sistema ortopèdic i locomotor: esquinços, tendinitis, lumbàlgies, dorsàlgies, cervicàlgies, afectacions costals, periartritis de l’espatlla, dolors articulars, escoliosis, pulbàgies, implicacions del còccic, dolors maxil·lars…
• El sistema neurològic: neuràlgies del plexe cervical, intercostals, facials, de Harnold, cruràlgies, ciàtiques…
• El sistema cardio-vascular: trastorns circulatoris de membres inferiors, congestió venosa, hemorroides, palpitacions, opressions…
• El sistema digestiu: inflors, hèrnia de hiat, flatulències, trastorns hepatobiliars, colitis, restrenyiment, ptosis d’òrgans, digestions dificultoses, gastritis, acidesa gàstrica…
• El sistema ORL i pulmonar: rinitis, sinusitis, vertígens, acúfens, cefalees, migranyes, bronquitis, asma, bronquiolitis…
• El sistema neurovegetatiu: estats depressius, d’hipernerviosisme, ansietat, estrès, trastorn del son, espasmofília…
• Les seqüeles de traumatismes: factures, entorsis, caigudes, accidents de cotxe…

La prevenció, millor garantia de salut:

Els traumatismes físics i emocionals, antics o inconscients són susceptibles de provocar doloroses seqüeles inclús diversos anys després. El terapeuta conscienciarà a cada un de que som responsables del nostre “capital salut”, que s’ha de preservar ajudant-se d’un seguiment osteopàtic regular.